Simulacre 6
1. Comprensió escrita
Emancipar-se: una carrera d'obstacles
Als trenta anys, una part important dels jóvens espanyols continua vivint amb els pares. No sempre és una decisió lliure: segons les enquestes, la majoria voldria independitzar-se, però els preus de l'habitatge ho fan quasi impossible.
El problema té diverses cares. D'una banda, els lloguers han pujat molt més de pressa que els sous. De l'altra, els contractes temporals dificulten l'accés a una hipoteca, perquè els bancs exigixen estabilitat laboral i un estalvi inicial que molts jóvens no poden reunir.
Les conseqüències van més enllà de l'economia. Emancipar-se tard retarda altres decisions vitals: formar una família, tindre fills o llançar-se a emprendre un negoci. Alguns sociòlegs parlen d'una generació «en pausa», que viu amb més formació que cap altra, però amb menys oportunitats de projectar el futur.
Les administracions han ideat remeis diversos: ajudes al lloguer, bons per a jóvens, habitatge protegit o la mobilització de pisos buits. Els resultats, tanmateix, són desiguals. Les ajudes sovint arriben tard o amb tants requisits que moltes persones queden fora, i la construcció d'habitatge públic avança a un ritme molt lent.
Entre els jóvens, han proliferat solucions alternatives: compartir pis, viure en cooperatives d'habitatge o tornar als pobles on els preus són més baixos. Estes opcions, però, no són per a tothom ni sempre resulten viables. Compartir pis a quaranta anys, per exemple, no és el que molts imaginaven.
Els especialistes coincidixen que cal actuar en diversos fronts alhora: més oferta pública, regulació dels preus en les zones tensionades i contractes laborals més estables. Sense això, advertixen, l'emancipació continuarà sent un privilegi i no un dret.
2. Estructures lingüístiques
El canvi climàtic a la Mediterrània
La Mediterrània és una de les zones del planeta el canvi climàtic es nota més. Els estius són cada vegada més llargs i calorosos, les pluges, quan arriben, ho fan de manera torrencial. Esta combinació d'episodis extrems perjudica l'agricultura, la salut i l'economia.
Les temperatures de l'aigua també augmenten, està alterant els ecosistemes marins. Algunes espècies de peixos desplacen la seua àrea cap a latituds més fresques, mentre que n'apareixen d'altres, no s'havien vist mai en les nostres costes. Les praderies de posidònia, funcionen com a pulmó del mar, també retrocedixen.
Davant d'esta situació, les administracions com els ciutadans han d'actuar. Cal reduir els gasos d'efecte d'hivernacle que es produïxen el transport, la indústria i la producció d'energia. També convé adaptar les ciutats onades de calor: més arbres, més ombra i més refugis climàtics.
les mesures, hi ha qui pensa que els esforços individuals no serveixen de res. Res més lluny de la realitat: xicotet que siga, cada gest suma. A més, la pressió social ha servit sovint per a les institucions a actuar. No n'hi ha prou amb esperar: fer-ho ara, perquè tardem més, més costós serà el canvi. sembla clar és que el temps corre.
La Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda és un dels edificis civils gòtics més bells d'Europa. Construïda entre els segles XV i XVI, va ser la seu del comerç de la ciutat, els mercaders tancaven tractes de seda, espècies i cereals. El 1996, la UNESCO la va declarar Patrimoni Mundial, i reconeixement va atraure noves visites.
L'edifici consta de tres parts: la Sala de Contractació, la Torre i el Consolat de la Mar. La primera és la més espectacular: un gran saló amb columnes helicoïdals semblen palmeres de pedra i sostenen les voltes de creueria. la sala, hi ha un xicotet jardí amb tarongers, i en un costat, la Torre, s'accedix per una escala de caragol.
Entre les curiositats, destaquen les gàrgoles i els rostres que decoren la façana. Molts d'ells figures grotesques, els visitants hi busquen els detalls més sorprenents. Hi ha qui diu que l'arquitecte volia els mercaders no oblidaren que l'avarícia és un pecat; encara que no hi ha proves, la història bonica.
Hui, la Llotja acull exposicions i concerts, també és un lloc de visita imprescindible. Si hi aneu, no oblideu un temps per a contemplar el sostre de la sala: és, sens dubte, un dels punts forts del conjunt. Quan isqueu, podeu donar una volta pel Mercat Central, que té prop, i entre les parades de fruita i d'hortalisses. Segur que agradarà.
3. Expressió escrita
Exercici 4 · Redacció (200-220 paraules)
Tria una de les dues opcions.
Opció 1
Un grup de jóvens vol crear una cooperativa d'habitatge al teu poble. Escriu una carta a l'ajuntament en què demanes suport per al projecte.
- Necessitat d'habitatge assequible
- Beneficis per al municipi
- Col·laboració que demanes a l'administració
Opció 2
Una revista universitària publica un dossier sobre la formació al llarg de la vida. Escriu un article en què defenses o qüestiones que cal seguir aprenent després dels estudis reglats.
- Canvis en el mercat laboral
- Satisfacció personal
- Accés i barreres econòmiques
Exercici 5 · Mediació (170-190 paraules)
Tria una de les dues opcions.
Opció 1
Treballes en una agència de lloguer. Amb les dades següents, redacta un anunci informatiu per a jóvens sobre el programa d'ajudes al lloguer.
- Per a persones de 18 a 35 anys amb ingressos inferiors a 25.000 € anuals
- Ajuda de fins al 40 % del lloguer durant dos anys
- Sol·licitud en línia entre l'1 i el 30 de setembre
- Documentació: DNI, contracte de lloguer i justificant d'ingressos
- Resolució en un termini màxim de tres mesos
Opció 2
Formes part de la comissió de festes del teu barri. A partir de les dades, redacta una nota informativa per als veïns sobre la verbena de Sant Joan.
- Nit del 23 de juny, de 22 h a 2 h, a la plaça del Mercat
- Orquestra, sopar de germanor i fogueres al parc
- Preu del sopar: 8 €; xiquets menors de 12 anys, gratuït
- Tiquets en el bar del casal fins al dia 20
- Es demana no abandonar vidres ni deixar res a la sorra
4. Expressió oral
10 minuts de preparació.
Monòleg (3 min): tria un tema
- Com és la teua ciutat ideal?
- Per què és important conservar el patrimoni històric?
Diàleg (4 min)
L'habitatge públic ha de ser una prioritat per a les administracions?
- Ets jove i busques pis; defens que s'ha d'invertir en habitatge públic per a facilitar l'emancipació.
- Ets propietari de pisos en lloguer i consideres que cal incentivar el mercat privat en compte d'invertir diners públics.