Simulacre 5

La bicicleta recupera els carrers

Fa vint anys, circular en bicicleta per València era una aventura reservada als més valents. Hui, els carrils bici recorren bona part de la ciutat i milers de persones s'hi desplacen cada dia per a anar a treballar, a estudiar o simplement a passejar. El canvi ha sigut tan ràpid que algunes ciutats pròximes miren València com un exemple.

Els avantatges són evidents. La bicicleta no contamina, no fa soroll i ocupa molt menys espai que un cotxe. A més, millora la salut de qui la fa servir: una mitjana de trenta minuts diaris de pedaleig reduïx el risc de malalties cardiovasculars i ajuda a combatre l'estrés.

Tanmateix, la convivència no sempre és fàcil. Alguns vianants es queixen que els ciclistes circulen massa de pressa per les voreres, mentre que molts ciclistes denuncien que els conductors no respecten la distància de seguretat. Els uns i els altres tenen part de raó, i tots haurien de ser més prudents.

Un altre problema és l'aparcament. Les bicicletes es roben amb freqüència, i molta gent renuncia a utilitzar-les per por de no trobar-les en tornar. Per això, diversos ajuntaments han instal·lat aparcaments tancats i vigilats, i alguns ofereixen un registre gratuït que ajuda a recuperar-les quan apareixen.

Les bicicletes elèctriques han ampliat encara més el públic potencial. Gràcies al motor auxiliar, les costes ja no espanten ningú, i les persones majors o amb poca forma física poden fer trajectes llargs sense cansar-se. El seu preu, això sí, continua sent un obstacle important.

El futur de la mobilitat urbana passarà, segons els experts, per combinar modes de transport: bici i metro, autobús i caminar. L'objectiu no és eliminar el cotxe de la vida de ningú, sinó que deixe de ser el protagonista absolut dels carrers.

La ceràmica de Manises

Manises és, des de fa set segles, sinònim de ceràmica. Ja en l'edat mitjana, els seus tallers exportaven plats i gerres de reflexos metàl·lics a tota Europa, 1cosa defet queaixí que els va convertir en un producte molt valorat entre comerciants i nobles.

La tècnica consistix a cobrir la peça amb un esmalt 2quequèqui es cou a alta temperatura. Després, els ceramistes la decoren 3deperamb pinzell, amb motius vegetals, geomètrics o figuratius. Cada taller 4hatétindre un estil propi, i els experts poden identificar l'origen d'una peça només per la manera en què està pintada.

Durant el segle XX, la indústria va viure moments d'esplendor, 5sinóniperò també de crisi. La competència dels materials plàstics i dels productes importats va fer tancar molts tallers. 6Entre queDins queD'entre els que van resistir, molts es van reinventar: hui fabriquen peces industrials, rajoles tècniques i material sanitari, 7sempre queper tal quetot i que no han abandonat la producció artesanal.

El Museu de Ceràmica de Manises, instal·lat en un edifici històric, conserva peces de totes les èpoques. 8ElsLesLo visitants poden 9seguitseguintseguir el procés complet, des de l'argila fins al forn, i fins i tot provar de modelar una peça 10enamba les seues pròpies mans. 11ElL'Lo més popular, en canvi, és el taller de pintura, on xiquets i adults decoren rajoles que després s'emporten a casa.

Hi ha, tanmateix, un repte 12queonquè afecta tot el sector: trobar jóvens interessats 13depera aprendre l'ofici. Per això, l'escola de ceràmica ofereix formació gratuïta i pràctiques en empreses 14de eldelpel sector. 15Per quèEncara quePerquè la ceràmica tinga futur, caldrà que els jóvens en conserven la passió.

Reciclar a casa

Separar els residus a casa s'ha convertit en un gest quotidià per a molta gent. Els contenidors de colors, 1quèquequi ja formen part del paisatge urbà, ens ajuden a donar una segona vida als materials. Tanmateix, encara hi ha dubtes sobre 2onquinquè va cada cosa.

El contenidor groc és per als envasos de plàstic, llauna i brics; el blau, per al paper i el cartró; el verd, per al vidre. 3EncaraTambéTampoc hi ha un contenidor marró, destinat a la matèria orgànica, que es convertix en compost. Molta gent 4tiretiranttira el paper greixós al contenidor blau, quan en realitat no es pot reciclar. Es tracta d'un error 5moltsmoltamolt comú.

Reciclar no és l'única solució. Abans, convé 6reduirreduintreduït la quantitat de residus que generem. Reutilitzar els pots de vidre, comprar a granel o dur la bossa de tela al mercat són accions senzilles 7quequiles quals tenen un impacte real. 8Lo queComQual diuen els experts, el millor residu és el que no s'arriba a produir.

Les administracions també tenen un paper 9importanteimportantimportat. Moltes ciutats han implantat sistemes de recollida selectiva porta a porta, 10lesloels resultats ja es noten en els índexs de reciclatge. En altres llocs, s'ha introduït un sistema de retorn d'envasos: 11QuiQuèOn hi retorna l'ampolla buida rep uns cèntims a canvi.

Però el canvi més profund és cultural. Els xiquets 12queonquè fan reciclatge a l'escola solen ensenyar a casa què cal fer, i així els adults ho aprenen 13dead' ells. Si tots 14s'esse comprometen, el repte semblarà menys difícil. Al capdavall, cuidar el planeta és tasca 15perdea tots.