Simulacre 3
1. Comprensió escrita
Pobles que es buiden, pobles que ressorgixen
Durant dècades, molts pobles de l'interior del País Valencià han vist com marxaven els seus jóvens cap a la costa i les ciutats. Les escoles tancaven, els comerços abaixaven la persiana i les cases quedaven buides la major part de l'any. Hui el fenomen té nom, despoblació, i s'ha convertit en un dels grans reptes territorials.
Les causes són diverses. La mecanització del camp va reduir la necessitat de mà d'obra, i la falta d'oportunitats laborals i de serveis bàsics, com ara un centre de salut o una connexió ràpida a Internet, va fer la resta. Qui marxava a estudiar sovint no tornava, perquè al poble no hi havia faena de la seua especialitat.
Tanmateix, en els últims anys han aparegut senyals d'esperança. La pandèmia va demostrar que molta gent podia treballar a distància, i alguns professionals van descobrir que viure en un poble xicotet no era incompatible amb una carrera ambiciosa. Diversos ajuntaments han respost amb ajudes per a rehabilitar habitatges, lloguers socials i espais de teletreball compartit.
El turisme rural també hi ha contribuït, però els experts advertixen que no és una solució màgica. Un poble que depén únicament dels visitants de cap de setmana corre el risc de convertir-se en un decorat: obert en festius i desert la resta de l'any. Per això, molts projectes aposten per activitats que fixen població, com ara cooperatives agràries, producció artesanal o empreses emergents.
Un altre factor clau és el transport. Sense línies d'autobús regulars, qualsevol gestió administrativa o visita al metge es convertix en una expedició. Algunes comarques han posat en marxa serveis a demanda: el veí telefona el dia abans i un xicotet vehicle l'arreplega a casa.
Ara bé, ningú no pensa que el repte es resolga de la nit al dia. Fan falta polítiques sostingudes en el temps, coordinació entre administracions i, sobretot, una idea diferent del món rural: no com un lloc que cal conservar per nostàlgia, sinó com un territori on es pot viure, treballar i criar els fills amb dignitat.
2. Estructures lingüístiques
L'Albufera de València
L'Albufera és una llacuna d'aigua dolça separada de la mar per una estreta franja de sorra, creix la Devesa, un bosc de pins i sabines. Des de 1986 és parc natural, la seua importància ecològica és enorme: més de tres-centes espècies d'aus hi troben refugi durant les migracions.
Durant segles, l'arròs ha sigut l'activitat principal de la zona. Els llauradors inunden els camps a la primavera i buiden a la tardor, de manera que el paisatge canvia segons l'època de l'any. això, l'equilibri és fràgil: la contaminació, l'extracció d'aigua i la pressió urbanística han posat en perill ecosistema.
Cada any, milers de visitants per a fer una volta amb barca i contemplar la posta de sol, un espectacle no deixa ningú indiferent. Els pescadors continuen utilitzant les barques tradicionals, fa que l'estampa siga encara més autèntica. Perquè el turisme no perjudique natura, les autoritats han limitat el nombre d'embarcacions i han prohibit la caça i la pesca el període de cria.
Tanmateix, el gran repte continua sent l'aigua. L'Albufera necessita aportació constant d'aigua neta, depén en gran part de les depuradores. s'han fet avanços importants, els científics calculen que caldran encara molts anys per a recuperar la qualitat que tenia fa un segle. tasca és responsabilitat de totes les administracions, però també de ciutadania.
La paella
La paella és, sens dubte, el plat valencià més conegut arreu del món. , pocs saben que la recepta original no du marisc, sinó pollastre, conill, garrofó i bajoquetes. El seu nom ve de la paella, l'estri de ferro es cuina, i no de l'arròs, com molta gent creu.
Tradicionalment, la paella es cuinava al camp, sobre un foc de llenya de taronger, i homes eren els encarregats de preparar-la el diumenge. Hui, la tradició continua viva, cada vegada es preferixen mètodes més còmodes, com ara el gas. uns anys, un grup de cuiners va presentar un document per a defendre la recepta autèntica.
Entre les normes que defensen figura que l'arròs amb aigua de bona qualitat i que no es remene es posa a coure. Tampoc no s'hi afig xoriço ni pasta de tomaca, ingredients alguns restaurants incorporen per a donar-li més color. El socarrat, és la capa cruixent del fons, és considerat per molts la millor part del plat.
Si voleu tastar-la, el millor és anar a un restaurant la preparen en foc de llenya. no podeu desplaçar-vos, sempre podeu intentar-ho a casa, una paella gran i seguint les indicacions amb paciència. Això sí, recordeu: la paella és per a compartir, mai una persona sola. Compartir-la és, al capdavall, millor manera de celebrar la vida.
3. Expressió escrita
Exercici 4 · Redacció (200-220 paraules)
Tria una de les dues opcions.
Opció 1
El teu municipi vol atraure nous residents perquè corre el risc de despoblar-se. Escriu una carta a l'alcaldia en què proposes mesures per a fixar població jove.
- Habitatge i feina
- Serveis bàsics i transport
- Vida cultural i comunitària
Opció 2
Un diari digital ha obert una secció d'opinió sobre el turisme en els pobles de costa. Escriu un article sobre els avantatges i els inconvenients del turisme massiu.
- Economia i ocupació
- Pressió sobre l'aigua i el territori
- Alternatives sostenibles
Exercici 5 · Mediació (170-190 paraules)
Tria una de les dues opcions.
Opció 1
Treballes en l'àrea de cultura d'un ajuntament. Amb les dades següents, redacta un comunicat per a la ciutadania sobre la nova Setmana del Llibre.
- Del 10 al 17 d'abril, a la plaça Major i a la biblioteca
- Mercat de llibres de segona mà i xarrades amb autors locals
- Tallers de lectura per a xiquets, de 17 a 19 h
- Entrada lliure; als tallers cal inscriure's per telèfon
- Es busquen voluntaris per a organitzar l'esdeveniment
Opció 2
Treballes en una associació de consumidors. A partir de les dades d'un estudi, escriu un correu als socis sobre el malbaratament d'aliments a les llars.
- Una llar mitjana desaprofita uns 60 kg d'aliments l'any
- Causes principals: compres excessives i mala conservació
- Consells: llista de la compra, congelar els sobrants i revisar les dates
- Taller gratuït el 14 de març, a les 18 h, en la seu de l'associació
- Inscripció per correu electrònic fins al 10 de març
4. Expressió oral
10 minuts de preparació.
Monòleg (3 min): tria un tema
- Avantatges i inconvenients de viure en un poble xicotet.
- Quin paper han de tindre les xarxes socials en l'educació?
Diàleg (4 min)
Cal limitar el nombre de visitants en els espais naturals?
- Treballes com a guia ambiental i creus que s'han de posar límits d'aforament per a protegir l'espai.
- Tens un restaurant prop del parc i defens que la restricció perjudicaria l'economia local; proposes mesures alternatives.