Simulacre 2

Pantalles i son: una relació complicada

Mai no havíem dormit tan poc. Segons diverses enquestes europees, més de la meitat dels adolescents dorm menys de les huit hores recomanades entre setmana, i una part considerable no arriba ni a set. Els especialistes coincidixen a assenyalar un culpable principal: l'ús de pantalles abans d'anar-se'n al llit.

El problema no és només el temps que s'hi dedica, sinó el tipus d'activitat. Les xarxes socials i els videojocs estan dissenyats per a mantindre l'atenció de l'usuari tant com siga possible: notificacions constants, continguts que s'encadenen sense fi i recompenses imprevisibles. El cervell, en lloc de preparar-se per al descans, es manté en estat d'alerta.

A això s'afig un factor biològic. La llum blava que emeten mòbils i tauletes inhibix la producció de melatonina, l'hormona que regula el cicle del son. Així, encara que l'adolescent apague el dispositiu a mitjanit, pot tardar una hora més a adormir-se. L'endemà, el despertador sona a la mateixa hora de sempre, i el dèficit s'acumula dia rere dia.

Les conseqüències són conegudes: dificultats de concentració, irritabilitat i un rendiment acadèmic més baix. Alguns estudis relacionen també la falta de son amb un risc més alt de patir ansietat i sobrepés. Per això, pediatres i psicòlegs insistixen que la higiene del son hauria de ser una qüestió de salut pública, i no només una preocupació familiar.

Hi ha, però, solucions senzilles. Deixar el mòbil fora de l'habitació, establir un horari fix per a gitar-se o substituir la pantalla per un llibre en paper són hàbits que milloren el descans en poques setmanes. Les famílies hi tenen un paper clau, sobretot si donen exemple: difícilment un fill deixarà el mòbil si veu que els pares no se'n separen ni per a sopar.

Els centres educatius també hi poden contribuir. Alguns instituts han començat a retardar l'hora d'entrada, amb resultats prometedors en l'atenció a classe. Altres incorporen tallers en què l'alumnat aprén a gestionar el temps d'ús de la tecnologia. Al capdavall, no es tracta de demonitzar les pantalles, sinó d'aprendre a apagar-les a temps.

La muixeranga

La muixeranga és una tradició valenciana que combina música, dansa i torres humanes. El seu origen està documentat a Algemesí, 1onquique cada setembre les figures acompanyen la processó de la Mare de Déu de la Salut. Durant molt de temps es va considerar una manifestació local, 2peròperquèsinó que en les últimes dècades s'ha estés per tot el territori.

3Des de Des d'Desde aquell primer grup, hui n'hi ha més de quaranta, 4quequiquè han recuperat balls i figures que 5se s'es havien perdut. Cada colla té la seua indumentària i el seu estil, però totes compartixen uns valors comuns: la cooperació, la confiança i l'esforç col·lectiu. 6PerquèPer a quèPer què una figura s'alce, cal que tots els membres 7s'esse coordinen al compàs de la dolçaina i el tabal.

Les figures tenen noms curiosos, com l'Alta, la Font o el Pinet, i algunes arriben a tindre 8fins afins enfins quatre pisos. Els xiquets ocupen les posicions més altes 9per a quèper quèperquè pesen menys, sempre amb casc i sota la supervisió de persones adultes. 10Això sí,En conseqüència,Doncs, cap membre no està obligat a pujar si no vol: la seguretat és el primer.

El 2011, la festa de la Mare de Déu de la Salut, 11queonde la qual formen part les muixerangues d'Algemesí, va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Este reconeixement va donar 12una granun granun gros empenta a noves colles, 13onque lesles quals van començar a organitzar trobades anuals. Hui, la muixeranga ja no és només una tradició: 14tampocnitambé s'ha convertit en un símbol d'identitat compartida, 15queen el queen què es reconeixen persones de totes les edats.

El valencià en l'era digital

La presència d'una llengua a Internet és hui 1tanttanmolt important com la seua presència en l'escola o en els mitjans de comunicació. Qui no troba continguts en la seua llengua a la xarxa acaba 2per canviar-secanviantde canviar de codi, i els més jóvens, 3quèonque passen hores davant de la pantalla, en són especialment sensibles.

En els últims anys, el valencià ha guanyat espai en els entorns digitals. Hi ha plataformes de vídeo, pòdcasts i canals de divulgació 4que elson elsels quals creadors parlen amb naturalitat i sense complexos. 5A mésEn canviTot i que, els assistents de veu i els traductors automàtics ja incorporen la nostra llengua, 6cosa quelo queel que fa una dècada era impensable.

Tot i això, queda molta faena per fer. Els experts advertixen que no n'hi ha prou 7adeamb traduir continguts: cal crear-ne de nous, pensats 8per alalpel públic valencianoparlant. També recorden que la qualitat lingüística importa. Un text ple de calcs i errades transmet la idea que la llengua 9no mésnoméssols que servix per a registres informals, i això 10perjudica aperjudicaperjudica en el seu prestigi.

Les institucions 11hohien tenen un paper clau. Finançar projectes, formar creadors i garantir que les aplicacions públiques 12estiguenestanestiguin disponibles en valencià són mesures que 13han de depoden depoden marcar la diferència. Però, 14a sobreper damuntdamunt de tot, cal que els usuaris exigisquen continguts en la seua llengua i els consumisquen: sense demanda, no hi haurà oferta. 15Tot i així,Per contra,Al capdavall, cada clic compta.