Simulacre 1

Horts urbans: la ciutat torna a la terra

Fa uns anys, parlar d'hortalisses en una ciutat era parlar del mercat. Hui, en canvi, en molts barris valencians trobem parcel·les on veïns de totes les edats planten tomaqueres, carxofes i fesols. Els horts urbans han deixat de ser una curiositat per a convertir-se en una peça més de la vida col·lectiva.

L'origen d'estos espais és divers. En alguns casos, han nascut per iniciativa municipal: els ajuntaments cedixen solars abandonats i els dividixen en lots que s'adjudiquen per sorteig durant un temps limitat. En altres, són els mateixos veïns els que ocupen un terreny sense ús i, a poc a poc, n'aconseguixen la regularització. Els dos models compartixen, però, una mateixa idea: recuperar per a la gent uns espais que la ciutat havia oblidat.

Els beneficis van més enllà de la collita. Diversos estudis indiquen que cuidar plantes reduïx l'estrés i millora l'estat d'ànim, sobretot entre les persones jubilades, que troben en l'hort una rutina i un motiu per a eixir de casa. A més, els horts afavorixen la convivència: qui cultiva al costat d'un desconegut acaba compartint llavors, consells i, sovint, sobretaules. Per als xiquets, que hi van amb l'escola, són una aula a l'aire lliure on aprenen d'on ve el que mengen.

Tampoc no s'ha de menysprear l'impacte ambiental. Una parcel·la ben cuidada absorbix l'aigua de pluja, afavorix la presència d'insectes pol·linitzadors i reduïx la temperatura de l'entorn en les nits d'estiu. Això sí, els experts advertixen que no tot hort és sostenible per definició: si s'hi abusa dels adobs químics o es malbarata l'aigua, el balanç pot ser negatiu.

Els reptes no són pocs. La demanda supera amb escreix l'oferta, i en algunes ciutats les llistes d'espera s'allarguen durant anys. D'altra banda, la pressió urbanística fa que molts solars cedits temporalment tornen, tard o prompte, a mans dels promotors. Per això, diverses associacions reclamen que els horts s'incloguen en la planificació urbana amb caràcter permanent i no com una solució provisional.

Siga com siga, el fenomen ha arribat per a quedar-se. En una societat cada vegada més desconnectada de la natura, tindre les mans plenes de terra s'ha convertit, per a molts, en una forma de resistència tranquil·la.

El Tribunal de les Aigües

Cada dijous, a les dotze del migdia, davant de la porta dels Apòstols de la catedral de València, es reunix el Tribunal de les Aigües. És, 1al millorprobablementa lo millor, la institució de justícia més antiga d'Europa que continua en funcionament. Els seus membres són huit síndics, 2els qualsque elsqui els representen les comunitats de regants de les séquies de l'Horta.

El tribunal resol els conflictes 3quequèqui sorgixen pel repartiment de l'aigua de reg. Els judicis són orals, ràpids i gratuïts, i les sentències 4resulten ser deestansón inapel·lables. Quan un llaurador denuncia un veí perquè 5lihiel ha pres l'aigua fora de torn, el síndic de la séquia corresponent 6s'es se ha d'abstindre de votar, 7per a quèperquèper què se'n garantisca la imparcialitat.

8Encara queDegut a quePer tal que han passat segles, el procediment s'ha mantingut pràcticament igual. L'agutzil crida els denunciats 9per alper elpel nom de la séquia, i els síndics deliberen en veu baixa abans de dictar sentència. Si el denunciat no 10esses' presenta després de tres citacions, el tribunal el jutja en rebel·lia.

El 2009, la UNESCO 11laliel va inscriure en la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Este reconeixement va posar en valor un model de gestió col·lectiva de l'aigua 12quèel qualque molts experts consideren exemplar, 13ja quede manera quesinó que es basa en la confiança i en el compliment 14ambdea les normes comunes. Actualment, 15malgratper bé queencara que els canvis que ha patit l'Horta, el tribunal continua reunint-se cada setmana.

La dieta mediterrània

La dieta mediterrània no és 1sols queno mésnomés una llista d'aliments: és una manera de viure. Els nutricionistes 2lalihi recomanen per l'equilibri entre fruites, verdures, llegums, cereals i oli d'oliva, 3amb una unen un consum moderat de peix i un ús esporàdic de carn roja.

Durant les últimes dècades, 4peròaixídoncs, els hàbits han canviat. Els menjars preparats, els horaris laborals i la publicitat han desplaçat els plats de cullera, 5quèqueon tradicionalment es cuinaven a foc lent. Segons diversos estudis, els jóvens consumixen 6menosmenysmenys de llegums 7decomque els seus avis, i augmenta el percentatge de població amb sobrepés.

Per a revertir esta tendència, algunes escoles han incorporat tallers de cuina 8en el queen quèque l'alumnat aprén a preparar receptes senzilles. La idea és que els xiquets 9esses' familiaritzen amb productes de temporada i entenguen 10lolael importància de menjar en companyia. 11MentreComQuant més prompte adquirim bons hàbits, més fàcil és mantindre'ls.

Tanmateix, no n'hi ha 12bastantsprousprou amb bones intencions: cal que les administracions facen 13la seuael seules seues part. Abaratir la fruita i la verdura, etiquetar millor els productes i limitar la publicitat d'aliments ultraprocessats són mesures que, 14segonsd'acordconforme els experts, tindrien un efecte immediat. Al capdavall, menjar bé no hauria de ser un luxe, 15sinósi noperò un dret.